Be, el dia despres no em vaig veure amb cor d'escriure res, vaig preferir anar a dormir d'hora per mirar de minimitzar els efectes de 3 dies.
aquí us deixo un breu resúm fotogràfic del viña.
Per davant, no hi ha ningú.
Per darrera tampoc!
Jo i el Folguereta
La silvieta tambe estaba entre nosaltres.
La fauna de la nit.
Lo crilin també era entre nosaltres.
Lo gateuot lligant.
This is the end!!
US DEIXO UN VIDEO DE REGALET.
Pepo en acció.
Concert del PERET !!!!
quin festival!!!!!
Salut!!
dimarts, 6 / maig / 2008
Viña Rock 2008 " el dia despres"
dilluns, 28 / abril / 2008
dissabte, 26 / abril / 2008
CAMPIONS!!!
A falta de dos jornades per acabar el campionat de lliga, el Handbol Alcarràs masculí s'ha proclamat matemàticament, Campió de 3ª Divisió Catalana !!!!!!!!!!!
!!!!!!! Força Campions !!!!!!!
Que tingueu molta sort a la lligeta d'ascens.
La afició esta amb vosaltres!
dilluns, 21 / abril / 2008
MASSA JOVE PER FER-ME GRAN
Tots ens fem grans,
encara que sembli que no creixeré mai!
una cançó dels Pets forçaapropiada
per aquesta ocasió.
Per la finestra,
un sol assassí
m'informa cruel
que son vora les dotze,
suposo que ahir
m'ho vaig passar bé.
Entra roba bruta,
estossegant,
em sento esvaït,
però mirant a la nevera,
ja sé que puc dinar:
pernil dolç florit.
D'aquí un quart,
ja farà un quart que estic arribant tard,
al treball que em dona els quartos,
per poder dir un altre any
que sóc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps.
Aquest cap de setmana
em toca fitxar
al poble d'on vinc
on encara no entenen
perquè vaig marxar
d'aquell mon tan feliç.
Vells amics
i antigues nòvies empenyent cotxets,
em diran que quan em caso
i jo somrient
diré que soc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps.
tinc que cambia el meu perfil personal!!
que ja en tinc 27!!
salut!
dijous, 17 / abril / 2008
Congrés d'Esquerra
Jo tenia tota l'intenció de redactar un post explicatiu de la postura que he pres, en front del proper congrés D'Esquerra Republicana de Catalunya, però crec que he trova't una oferta millor que la que us volia ensenyar, un text d'en Jordi Castells, militant de la secció local de Lleida i patriota català allí on els hagi.
Us poso el text tal i com el podreu trobar al web de Reagrupament.cat.
| Qui té por de Carretero? |
Aquesta és l’anàlisi d’un humil però lúcid militant que des del primer dia va donar suport a R.cat. En ella justifico els temors de molta gent que viu de la gallina dels ous d’or. La por al canvi ve acompanyada d’explicatius hipotètics escenaris de futur.
Dins de 'casa', els sectors continuistes no volen de cap manera que mani Carretero, ja que se'ls hi acabaria viure de la política in eternum. A aquests sectors tan els fa perdre vot mentre puguin anar governant sense fer soroll i sense avançar nacionalment ni un milímetre. Aquesta gent són independentistes de boca, i sociates de fet. Líders capcots, dòcils, sense rumb. Ja han demostrat amb escreix que mentre ells tinguin les butxaques ben plenes, el país ja està bé com està. Per tant cal una renovació total d'aquells qui són els responsables directes de tres patacades electorals seguides, d'una pèrdua de confiança en l'electorat (cosa que demostra que l'estratègia de l'actual direcció és errònia) i d'un segon tripartit que no ens fa avançar ni una passa cap a la plena sobirania.
El temen a CIU
Una parella de cine, l'Artur i en Duran... Amb el fenomen Carretero, part del vot que rep Convergència aniria a parar sens dubte a ERC, havent recuperat la confiança i la il·lusió en l'electorat. Això podria suposar una sacsejada sense precedents a 'La casa gran de l'immobilisme', que no faria sinó agreujar encara més la seua crisi interna, esperonar els que es volen 'desfederar' i començar així un cicle imparable cap a la sobirania. I clar, això als dos esmentats líders no els convé, ja que només saben viure de la venda de fum.
Convergència es trobaria en una posició incòmoda ja que com sempre dubtarien entre acontentar als nacionalistes que els voten o per contra als votants que no volen sentir ni a parlar de la independència. Donarien un pas endavant d'una vegada per totes? Crec que tots sabem la resposta.
Però posem-nos a imaginar situacions de ficció...: En cas de desfederar-se, Unió democràtica cauria en una marginalitat comatosa amb fugues de vot aquí i allà, acabant-se així els somnis de ministeris i, alhora, es llevaria una àncora feixuga que fa temps que és un llast per la federació (i de retruc pel país?).
El temen els SOCIS DE GOVERN
Si s'esdevé la tant necessària renovació a ERC, els de can sociata (Montilla/Zaragoza/Iceta,...) tindrien un bon maldecap. Ai montilla! No és el mateix pactar amb una Esquerra sotmesa i socialista que amb una ERC ferma i renovada, oi? Sense una ERC que pacti a la baixa, seria massa incòmode pels sociates formar govern. Per tan els tocaria escollir entre tres opcions: Tripartit ben parit, oposició o sociovergència, i totes tres coses són ben dolentes per a ells.
En el primer cas òbviament el PSOE estatal estaria que saltaria, i no sé fins a quin punt seria sostenible aguantar un govern amb una ERC atenta i exigent, que fes complir fil per randa tots els acords (cosa que ara no passa).
En el segon cas, ai!, l'oposició! Tants anys allà enfonsats, ara que s'ha tocat cadira seria dur tornar-hi...
I finalment la sociovergència sens dubte seria una font d'aliment per a l'independentisme en general i per a una ERC sense complexos i a l'oposició.
El mateix evidentment és aplicable per a ICV, els líders de la qual tan sols aspiren a ser un partit petit que pugui completar majories per governar a l'ombra d'un partit gran. I així, estimats ecosocialistes, ben poques coses podrem canviar.
El temen a les CUP
Sens dubte. Saben perfectament que si ERC es renova ja no podran aplicar la seva estratègia visceral de desgast i el seu projecte estaria condemnat inevitablement a la marginalitat.
El temen a les ESPANYES
El temen Zapatero i Rajoy per igual. Aquests personatges borbònics i centralistes, han tastat la por d'una ERC a l'alça i posteriorment la inofensivitat d'una ‘Esquerra' dòcil i frustrosa. Si de nits somien amb ‘Esquerra' es fan un panxot de riure. Però si somien amb ERC, segurament es despertaran esglaiats. I que voleu que us hi digui, a mi personalment m'encantaria que Zapatero i Rajoy tornessin a tenir insomni.
En conclusió:
El tem l'stablishment de la política catalana en general. El temen els vividors i els covards, els sectaris i els espanyolistes.
Tots ells saben que les coses podrien canviar.
Sóc idealista, sóc realista, sóc patriota i crec fermament que les coses poden canviar.
I els patriotes lluitarem per a que això sigui possible. Endavant amb R.cat.
Jordi Castells.
dijous, 3 / abril / 2008
Catalunya, una nació sense papers.
El més petit de tots
Si n'eren tres germans
que anaven a la caserna,
tots tres canten a cor:
Volem guanyar la guerra!
Arriba el capità
i diu amb veu severa:
aquest no pot venir
encara és massa tendre.
La tropa ja se'n va,
la mare i l'infant resten;
el més petit de tots,
enlaira la bandera.
divendres, 28 / març / 2008
dimarts, 25 / març / 2008
Gestos de responsabilitat
"Gent amb classe i classes de gent" seria una de les coses que en podríem treure de la decisió d'en Carod-Rovira de no presentar-se a la reelecció com a president d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Potser que finalment hagi entès el que feia temps que és reclamava des de un sector de les bases del partit, que volien separa els carregs interns dels de govern, per així conservar l'ideari intacte i no aposentar-nos en els mals hàbits que inevitablement s'adquireixen quan s'entra en segons quins llocs de responsabilitat.
Així doncs, s'acaben d'obrir un bon grapat de preguntes i sobre el imminent futur,
- Que passara amb el anomenat sector Carotista?
- La crisi Carod Puigcercos a precipitat aquesta decisió?
- En quina situació de poder queda Carod?
- I en Puigcercos?
- Quantes candidatures es presentaran finalment al congrés?
- Quines possibilitats hi han de que les candidatures d'esquerra independentista i els puigcercosistes s'acabin unifica'n?
El temps anirà desvetllant aquestes incògnites, el que sembla clar, és que els únics que no tenen intenció d'ajuntar-se amb ningú son la gent de reagrupament, que no volen que es cometin els mateixos errors que s'han anat succeint en el si del nostre partit durant aquests últims temps.
Per Esquerra, però sobretot, Per Catalunya.
Potser que finalment hagi entès el que feia temps que és reclamava des de un sector de les bases del partit, que volien separa els carregs interns dels de govern, per així conservar l'ideari intacte i no aposentar-nos en els mals hàbits que inevitablement s'adquireixen quan s'entra en segons quins llocs de responsabilitat.
Així doncs, s'acaben d'obrir un bon grapat de preguntes i sobre el imminent futur,
- Que passara amb el anomenat sector Carotista?
- La crisi Carod Puigcercos a precipitat aquesta decisió?
- En quina situació de poder queda Carod?
- I en Puigcercos?
- Quantes candidatures es presentaran finalment al congrés?
- Quines possibilitats hi han de que les candidatures d'esquerra independentista i els puigcercosistes s'acabin unifica'n?
El temps anirà desvetllant aquestes incògnites, el que sembla clar, és que els únics que no tenen intenció d'ajuntar-se amb ningú son la gent de reagrupament, que no volen que es cometin els mateixos errors que s'han anat succeint en el si del nostre partit durant aquests últims temps.
Per Esquerra, però sobretot, Per Catalunya.
dilluns, 24 / març / 2008
Roda de premsa de Reagrupament.cat
Aquesta es la roda de premsa de l'anunci de la candidatura de Reagrupament a la Presidència i Secretaria general d'Esquerra Republicana de Catalunya.
podeu accedir-hi aquí
El congres ja ha comença't.
dilluns, 17 / març / 2008
Faig cas a la petició dels Te la ma maria
i també intentare demostrar al Folguereta
per que trobo que és la millor.
aquí us deixo l'enllaç cap al youtube, tinc algun
problemilla tècnic i no puc penjar el video.
http://www.youtube.com/watch?v=IXFbhH7mosw
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
