Terra de contrastos terra de gent ruda i forta la terra dels mariscadors .

El caràcter de la gent esta lligadíssim a la força de l'oceà

I el mateix oceà està també lligat a la gent.

En veure com de forta de es la mar en aquests indrets, hom es pot fer una idea del per que ha mort tanta gent en aquest costes.

La primera de les referències arquitectòniques i que mes crida l'atenció al viatger.

Costes escarpades que res tenen a veure amb les que hi ha a la Mar Mediterrània.

Referències de la grandesa que es palpa i es cent quant recorres aquest carrers, aquestes viles moltes d'ells mil·lenàries.
Santiago, es el que fa moure gent d'arreu del món per arribar a veure aquesta imatge del apòstol al mig de la façana imponent d'una catedral que s'alça com poques i que com poques atreu a tanta i tanta gent.

Sempre present el famós clima gallec, sempre apunt per deixar anar algun plugim sobre la seva gent.

No voldria pas que hem
castiguessin a netejar tots els tubs de l'orgue!

Com no el
botafumeiro, que s'ha convertit en peça de culte per a tot aquell que sap alguna cosa de la capital
compostelana.
Estava aturat
però.

Entenc que es el meu nom en gallec.

I aquí fou on nostre senyor va perdre les botes.

L'extrem mes meridional d'Europa.

Allí on no es pot avançar mes.

La fi de la terra.

Galícia, moltes coses per veure, poc temps per gaudir-les com caldria.ç
si puc i tornaré.
SALUT!.